Telesèries *


American horror story
La sèrie tracta d'una família que es trasllada a Los Angeles per provar a deixar enrere el passat amb tan mala fortuna que compra una casa en la qual, en diferents moments de la història, ha mort més gent que a qualsevol camp de concentració nazi. La casa, sobre la qual gira tota la producció, inclou una assistenta, interpretada per la perturbada mare de Six feet under, Frances Conroy. I tots la veuen així, com una anciana, tret del protagonista, que la veu com una jove deliciosa i mengívola que torca la pols de la casa vestida amb una minifalda i unes calces negres.

Boardwalk empire
Els fets, però, no només posen en evidència que la legalització de les drogues no resol cap problema, sinó també tot el contrari: Boardwalk Empire, l'última sèrie d'HBO, ambientada als anys de la llei seca americana a Atlantic City i amb Steve Buscemi en el paper de Nucky Thompson, retrata perfectament les conseqüències que porten aparellades les drogues clandestines: tràfic il·legal, crim, corrupció, absència de control i màfies. I divertiment i excessos a cabassos, clar.

Breaking bad 
Esta setmana m'he empassat la segona temporada de Breaking bad, que ens conta la història d'un gris professor de química d'institut d'Alburquerque al qual, malgrat no haver fumat un cigarret en la vida, li diagnostiquen un càncer de pulmó.
Donat que la seua dona està embarassada i que té un fill adolescent amb un paràlisi cerebral, decideix que abans de morir ha de fer-se amb tota la pasta que puga i per aconseguir-ho no se li ocorre una altra idea millor que, en companyia d'un exalumne toxicòman posar-se a cuinar i a traficar amb metaamfetamina de la millor qualitat.
La idea de partida podria recordar la infantil sèrie Weeds, però no és el cas, perquè Breaking bad és bona. Molt bona: és el millor cine que he vist enguany.

Californication
Duchovny està genial en el paper de Hank Moody, un desllenguat i cínic escriptor que abandona la costa Est per instal·lar-se a Los Angeles, però que només es dedica -bàsicament- a follar amb qualsevol cosa que se li pose a tir alhora que pretén tornar amb la seua ecs!, de la qual continua ben penjat.
El llenguatge explícit, les drogues, el tabac, l’alcohol i, sobretot, el sexe -en totes les seues formes i manifestacions possibles- són omnipresents en cada capítol d’esta primera temporada

Dead set
El plantejament de la sèrie és força interessant: al Big Brother és nit d’expulsió i tot està gairebé preparat: els concursants fent l’imbècil, el plató ple de llums, el públic congregat a l’eixida de la casa i la presentadora -la vertadera presentadora del Big Brother, Davina McCall- a punt de rebre la concursant expulsada de la nit.
Mentre tot això té lloc als estudis, al món real s’estén una pandèmia que amenaça la supervivència de l’espècie humana, ja que, en poques paraules, uns homes es mengen els altres sense cap tipus de mirament: a mossos.

Lost
Recorde que em vaig enganxar a Lost a Cambrigde, en gener de 2006. Havia anat a visitar el meu amic A. i mentre ell treballava a la Universitat vaig haver de passar una vesprada tot sol a casa per culpa del mal oratge. Tot i que el meu anglés és de xiringuito vaig posar la televisió i em vaig trobar al Channel 4 amb un paio àrab ben templat (en aquell moment no sabia que era Sayid i que era un dels supervivents del vol Oceanic 815) que corria per la selva i es topetava amb una mena de búnquer (aleshores tampoc sabia que era una estació de la Iniciativa Dharma) i em vaig quedar atrapat.

Mad men
En un capítol de la segona temporada Beth descobreix una infidelitat del seu marit Don Draper, potser l'actor que sap portar amb més gràcia les camises blanques de coll estret, i li amolla a boca de canó i amb una serenitat que contrasta amb la intranscendència a la qual ens tenia acostumats 'No entenc com has pogut fer-me això' i afegeix per sentenciar el nostre protagonista als inferns 'Jo mai t'ho hauria fet'.
Tot just en eixe moment, l'espectador de Mad Men sentirà un renovat respecte per un dels personatges més interessants de la sèrie, però per sort Betsy serà capaç de traure la rossa que porta a dintre (i a fora) i afegirà una frase que farà que tot torne al lloc que li correspon: 'I a sobre m'has enganyat amb una dona tan vella'.

Modern family
Perquè considere que l'humor és capaç d'alleugerir tensions i no passa absolutament res si explota els tòpics de diferents col·lectivitats, Modern family m'ha semblat una sèrie genial i brutal, que aprofita el gag incessant per ridiculitzar els tòpics relatius a sud-americans, nord-americans, heterosexuals, homosexuals, homes, dones i persones en general.
I m'encanta.

Nurse Jackie
Algú sense massa idea gosaria a qualificar Nurse Jackie com una mena de House en versió femenina, ja que la nostra protagonista, infermera de professió, es fot (via oral o nasal, perquè Jackie no sol posar inconvenient) qualsevol droga que tinga a mà i, com resulta fàcil pressuposar, un hospital és el lloc ideal per trobar qualsevol tipus d'estupefaent, però, a banda del fet que en Nurse Jackie els pacients sí que moren, la principal diferència entre Jackie i House és que la primera és bona i que el tractament que es dóna dels metges no és tan laudatori com a la segona i que es resumeix amb una frase de la pròpia Jackie en el primer capítol: “els metges no curen, només diagnostiquen”.
 
Rubicon
Una altra part, molt més crítica, consideraria que és impossible prendre's seriosament les recomanacions dels mateixos serveis secrets que no van preveure que quatre talibans pensaven estavellar avions carregats de passatgers contra els gratacels de Nova York; i, per últim, estem aquells que considerem que les alertes dels serveis i les agències d'intel·ligència internacional no mereixen cap credibilitat perquè ens hem empassat la primera temporada de Rubicon.

Spartacus
La delirant història de com un traci que acaba a un ludus de Capua i esdevé un gladiador famós a tot l'Imperi és l'eix principal d'una sèrie destrellatada que provocarà en l'espectador hilaritat descontrolada en comprovar, principalment, que el guió és tan fluix que podria haver-lo escrit un ximpanzé borratxo (menció especial mereix una blasfèmia que es repeteix de forma abusiva a partir de la segona meitat: “For Jupiter's cock!”) i que les interpretacions estan tan poc encertades que fins i tot el britànic John Hannah fa el ridícul en el paper de Batiatus, el propietari del ludus i dels gladiadors-esclaus que allí entrenen.

Swingtown
De tota la sèrie, però, el més recomanable són els seus personatges, perfectament perfilats i en continua evolució, entre els quals destaca el de Trina Decker, interpretada per Lana Parrilla (és un nom artístic?), que es mou durant tota la temporada entre la seducció i la pornografia.

The walkind dead 
El xèrif Grimes no ho tindrà fàcil per provar a entendre què ha passat al món mentre ell estava en coma i per quin motiu les persones que abans estaven vives ara són trossos de carn podrits i pudents que només volen menjar-se qualsevol cosa que respire sense distingir entre pèl i ploma.
The Walking Dead no és, ni de lluny, la millor de les quatre produccions que AMC ens ha regalat, però sí la primera que s'emet en obert i en un horari més que digne a les televisions de la Confederació Ibèrica de Nacions.
I això mereix que ho celebrem. Nyam!

The wire
The wire ens conta els intents de la policia per fer front al tràfic de drogues a Baltimore, una de les ciutats més negres dels EUA, sense cap mena de moralina ni cap intent d’ensenyar-nos una lliçó.

True blood
La primera temporada de la sèrie, emesa l'any passat, va aconseguir just el que pretenia: crear tants detractors com fans incondicionals.
A mi particularment la sèrie em va agradar molt, tot i ser conscient d'algunes mancances evidents, i l'humor negre, les escenes de sexe i el rerefons anticonservador i de lluita pels drets civils de True Blood han fet que esperara amb ànsia l'inici de la segona temporada, que tingué lloc tot just anit als EUA i que ja es pot descarregar gratuïtament (i il·legalment, com no podia ser d'una altra forma) a tot el món.
I per si fóra poc, els crèdits són una autèntica obra d'art.

United States of Tara
la nostra protagonista pateix un desordre mental que li fa prendre diferents personalitats segons la situació en què es trobe: pot ser la jove i descarada T, una dona sorgida directament dels anys 50 com Alice o el camioner misogin Buck, i tot sense deixar el propi cos i, el més important, interactuant en tot moment amb la una de les famílies més disfuncionals (i alhora divertides) que la televisió americana podia retratar.
 



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails