La paella d'Eugeni

Fa unes setmanes el meu amic Eugeni estava fent conya amb la possibilitat de demanar una icona de Whatsapp per a la paella a través del Twitter quan va la saltar la sorpresa: els encarregats del compte d'una marca d'arròs van vore la possibilitat d'encetar una campanya per aconseguir-ho i es van sumar a la festa.

Es va organitzar un pla, que incloïa un periple del suecà per la costa oest americana per continuar fent conya mentre es concretaven les converses i el resultat final, el qual a hores d'ara encara no sabem.

Vull una icona de paella per al Whatsapp, però m'és igual si s'aconsegueix o no, perquè crec que la feina ja està feta: Eugeni i La Fallera ens han mostrat un camí que els valencians no havíem d'haver abandonat mai.

Eixe camí és de les coses menudes i ben fetes, que vam deixar de banda quan algú ens va dir que necessitàvem pagar 6 milions d'euros a Julio Iglesias per a promocionar el País Valencià a Rússia i al Carib, o quan ens van dir que calia posar València al mapa amb regates de vela, circuits ruïnosos de Fórmula 1 o inútils edificis de trencadís.

Fins eixe moment els valencians sempre havíem anat a pams i mai havíem estirat més el braç que la mànega, però ens van fer creure que calia tirar el gat per la finestra i pagar per allò que no ens feia falta.

Si els actuals responsables polítics valencians hagueren volgut fer una cosa per l'estil, ara tindríem factures milionàries per pagar, un parell de causes judicials obertes al Tribunal Superior de Justícia i un grapat de consellers imputats per set o huit delictes.

Eugeni i La Fallera han fet, sense gastar un euro de diners públics, una campanya impecable que ha aconseguit acomboiar el personal, que ens ha distret i fet riure i estar pendents del desenllaç.