dijous, 20 de març del 2014

Els col·legues cuiners



Els acusats, al contrari que els testimonis, tenen dret a no contestar les preguntes que els fan les parts en un procés penal i, arribats a determinat punt, a mentir sense que això tinga cap conseqüència.

El dret a inventar-se les respostes (o dit d'una altra forma: a contestar amb una particular visió de la realitat) és la conseqüència del dret que té un acusat a no declarar-se culpable i a no declarar contra ell mateix, però cal fer-ho bé.

La setmana passada vaig tindre un judici en el qual calia esbrinar què havia passat exactament entre dos ionquis que van iniciar una baralla i que acabà amb un grapat de lesions. Quan el jutge va preguntar al meu client si coneixia l'altre acusat, es va limitar a contestar que sí, que es coneixien de vista, però que mai havien estat amics i que la seua relació mai havia anat més enllà, que era el mateix que m'havia dit a mi quan preparàrem l'interrogatori.

Quan el jutge va formular a l'altre acusat la mateixa pregunta, la resposta fou lleugerament diferent:

Sí que nos conocíamos de antes. Estuve en su casa viviendo una temporada: nos dedicábamos a cocinar heroína para vendérsela a otros yonquis y desde allí organizamos algunos palos, como el que dimos en casa de una vieja que por poco se nos queda en medio del salón. Éramos amigos, sabe usted, y esto yo nunca me lo hubiera esperado de un colega.

Pobre: es notava la decepció en la seua veu.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Em pregunte: i aleshores, què fa l'advocat del primer? Perquè si fos jo, no sé pas si fer posat de desesperació còmica, o pixar-me de riure enmig de la sala, amb la vènia de sa senyoria, això sí. :P

Anònim ha dit...

A vegades em preocupa que la justícia en aquest país no sigui gaire espavilada, però després em consolo sabent que alguns criminals tampoc...

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails