dijous, 5 de juliol de 2012

Oronetes (i III)



En perdre la covada, però, les oronetes no es van donar per vençudes i després de tres o quatre dies voltant el pilar on estava el primer niu van emprendre les tasques de restauració d'un que estava buit a l'estable.

Òbric parèntesi. Al corral de la iaia ja no hi ha estable però per distingir una zona de l'altra la iaia encara els fa referència amb allò que hi havia fa més de cinquanta anys. Tanque parèntesi.

Amb el nou niu reformat, les oronetes han començat a covar una altra llocada, però semblen més receloses que mai i han començat a atacar qualsevol cosa que consideren perillosa, sobretot a Matt, que es distreu provant a capturar-les a l'aire.

La més perjudicada, per a variar, ha estat la iaia, perquè les oronetes la veuen com una altra enemiga, a l'estil del gos, i a la qual assetgen només posa un peu al corral.

No he pogut eixir a estendre en tot el dia per culpa de la guatlles eixes es queixà la setmana passada l'ornitòloga.
La veritat és que no ho entenc, iaia: tota vestida de negre i tan menuda sembla una oroneta.
Tota la vida criant-les i mira com m'ho paguen.

Però tot ha valgut la pena, perquè este cap de setmana hem tornat a escoltar el plors llastimosos dels nous pollets.



2 comentaris:

Clidice ha dit...

fes-li posar un davantal blanc, que tota negra sembla una altra cosa :)

Anònim ha dit...

[...]— No he pogut eixir a estendre en tot el dia per culpa de la guatlles eixes —es queixà la setmana passada l'ornitòloga.
— La veritat és que no ho entenc, iaia: tota vestida de negre i tan menuda sembla una oroneta.
—Tota la vida criant-les i mira com m'ho paguen.[...]

Ahí m'has matat... hahahahaha

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails