Sota l'eufemisme
de “declaració tributària especial” el Govern permetrà que
aquells que han defraudat Hisenda paguen només un 10% per
regularitzar allò que no feren en el seu moment amb una única
intenció: abaixar alguna dècima el dèficit fiscal de la
Confederació Ibèrica de Nacions.
És lògic que els
ciutadans s'indignen amb esta amnistia fiscal parcial que el Govern
de Mariano Rajoy ha posat en marxa, sobretot aquells que veuen com a
les seues nòmines els retenen un 18%, un 20% o encara més del sou
en concepte d'IRPF, però la realitat (o millor: el meu pronòstic)
és que esta mesura tan desesperada no servirà de res perquè les
xifres que baralla el Govern són de conya: esperen recaptar 2.500
milions d'euros, la qual cosa suposa que, si hem dit que el tipus
impositiu és del 10%, Rajoy i l'inefable Montoro compten amb
l'aparició per art de màgia de 25.000 milions d'euros en diners
negres i altres béns no declarats i això és, senzillament,
impossible.
I per moltes
raons: perquè s'ha retallat el nombre d'inspectors i el defraudador
no té por; perquè declarar un 10% no és cap regal (quan es féu a
Itàlia la quota no passà mai del 7%); perquè per als traficants de
drogues o armes i altres delinqüents acostumats a tractar amb diners
negres, el delicte fiscal (que és el pitjor que et pot passar quan
no declares els ingressos com toca) és el que menys els preocupa; i,
en definitiva, perquè no té sentit que qui ha defraudat, i ha vist
com no passava res, no continue fent-ho.
Al remat, tot són
inconvenients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada