divendres, 30 de març de 2012

Conciliar




Sona el telèfon. Isc del llit i, incapaç de contestar, amolle un gruny.

¿Letrado de guardia?

Conteste amb un altre gruny i veig que encara és de nit.

Tenemos dos detenidos.

Ara sí, conteste:

¿Qué hora es, agente?
Son las siete.

Bufe.

Verá, yo no entro de guardia hasta las nueve. Estos detenidos son para el abogado que todavía está de guardia.
Ya lo sé, letrado, pero hemos llamado a su compañera y nos ha dicho que no podía venir y que le avisáramos a usted.

(...)

Cinc hores després, ja al jutjat, em trobe amb l'advocada que estava de guàrdia quan em van avisar:

Disculpa, però estaves tu de guàrdia anit?
Sí, ¿por?
Por? Perquè m'han telefonat a les set perquè tu no podies anar.
Es que tenía que llevar a mi hija al colegio y mi marido ya se había llevado el coche.

Em van entrar de ganes de dir-li que els seus problemes no eren cosa meua, però vaig decidir ser més diplomàtic:

I a mi què? Jo estava dormint!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails