dimecres, 4 de gener de 2012

BOE



Estos primers dies de l'any s'ha parlat tant de dos anuncis apareguts al BOE i han estat tan comentadíssims a les xarxes socials que per un moment he tingut la impressió que en lloc d'haver estat publicats a l'antiga Gazeta de Carles III ho havien estat al Marca.

Tots dos anuncis, analitzats superficialment, podrien servir per fer-nos una idea del que se'ns ve a sobre: hòsties i més hòsties, ja que d'una part, ens assabentàvem que el Ministeri de l'Interior es gastava vora un milió i mig d'euros en artificis lacrimògens i fumífers per a la Guàrdia Civil; i d'altra, que cada mes de 2012 el Govern de Mariano Rajoy lliurarà a l'Església catòlica 13.266.216,12 euros en concepte de finançament (pàg.42). Un damunt de l'altre. I cada puto mes.

És cert que ambdues publicacions juntes criden l'atenció i que la primera sembla una al·legoria (per allò de les llàgrimes) de l'horitzó que dibuixen les retallades socials que ja ens han anunciat i d'aquelles que vindran, però cal fer una lectura més completa per evitar caure en el parany de la crítica equivocada, perquè si ens fixem una miqueta comprovarem que la licitació de la compra dels gasos lacrimògens i fumífers per a la Benemèrita es féu el 25 de juny i que l'adjudicació del contracte tingué lloc el 4 de novembre.

Igualment, pot indignar que l'Església catòlica arreplegue cada mes eixa quantitat obscena de diners en una situació de crisi que frega la recessió econòmica, però novament hem d'estar a la lletra menuda: fou la Llei 42/2006 de Pressupostos Generals per a l'any 2007 la que establí per primera vegada que el Govern entregaria a l'Església el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF d'aquells contribuents que així ho desitjaren (la famosa creueta dels catòlics) a costa, això sí, dels pressupostos de tots els ciutadans i que suposà que ja en 2007 els escarabats de negre s'emportaren 12.501.051,76 euros mensuals.

Per tant, en el primer cas el nou Govern s'ha limitat a complir amb una obligació contractual ja licitada i adjudicada per l'anterior executiu; i en el segon només a aplicar unes disposicions -en realitat una pròrroga- d'allò que es posà en marxa en 2007.

Per descomptat que sóc de l'opinió que ni l'adquisició de material antidisturbis ni el finançament de la Secta catòlica haurien de ser una prioritat en una situació de crisi que força a apujar els impostos i a retallar drets i prestacions, però ens enganyarem si busquen responsabilitats al nou Govern de Rajoy, perquè el que hem de tindre ben clar és que l'ombra (i la ressaca) de l'últim govern socialista encara és allargada. 
 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails