dimecres, 2 de novembre del 2011

Dolor plaent



Tot i haver treballat dilluns i, per tant, haver-me quedat sense pont de Tots Sants, he encetat la setmana follant com abans: de forma gairebé compulsiva.

Este matí el meu llit encara feia olor a sexe, que no és una olor en concret, sinó la barreja de les olors de dos cossos diferents.

Òbric parèntesi. Potser hauria de ventilar, encara més, l'habitació. Tanque parèntesi.

Fent un esforç he aconseguit identificar l'aroma del xic brasiler d'accent marcat i pell blanquíssima (heretada d'una ascendència francesa) que dilluns vaig entrar al llit i que em proporcionà dos claus seguits durant els quals el plaer es barrejà amb mostres de dolor físic puntual, infligit estratègicament no només per fer mal, sinó per augmentar el primer.

Ell prengué la iniciativa, però jo em vaig sumar de bon grat a la festa, de forma que vam arribar a un punt en el qual era difícil determinar què provocava els gemecs, si el gust o el dolor.

En acabar em vaig sentir tan esgotat i, sobretot, tan dolorit que vaig barallar la possibilitat de telefonar el 016, però no em va semblar correcte: este matí, tot i que encara tinc un mugró de color blau, el record del dolor de dilluns encara resulta plaent.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails