dimarts, 11 d’octubre de 2011

La lliçó


Divendres em tocà assistir a la comissaria un xiquet de dèneu anys que no havia superat la ruptura d'una relació sentimental amb una xiqueta de desset i que havia passat els últims dos mesos enviant-li missatges al mòbil implorant-li que tornaren junts. Més o menys uns setanta missatges al dia.

- El chaval está encoñado -m'explicà l'agent de la Guàrdia Civil.
- ¿Y por eso lo habéis detenido?
- Yo no hago los protocolos, letrado.

Dissabte de matí, ja a les dependències judicials i mentre esperàvem que el jutge de guàrdia féra acte de presència, vaig baixar als calabossos a parlar amb el xiquet:

- Mira, entenc que la ruptura encara és molt recent i que costa d'assumir, però has de tindre en compte que si estàs contínuament damunt d'ella no faràs una altra cosa que espantar-la més encara.
- Però jo la vull... -digué amb el cap baix.
- Ja ho sé, que la Guàrdia Civil ha transcrit alguns missatges a l'atestat, però fes-me cas: amb el temps passarà i en uns mesos ni te'n recordaràs.
- Tu creus?
- Ja ho voràs.

Al remat, i després de moltes negociacions, vaig aconseguir que la xiqueta retirara la denúncia contra el meu client a canvi del compromís del nano de no tornar a enviar-li cap missatge, però tot i això el jutge volgué parlar amb el meu client:

- A ver, chaval, tienes que tranquilizarte. Yo sé que la primera ruptura siempre es jodida, pero sólo tienes sólo diecinueve años así que dentro de un par de meses te gustará otra, y dentro de cuatro meses otra diferente y... bueno, me ha dicho tu padre que quieres estudiar Derecho, ¿es verdad?
- Sí -contestà el jove.
- Bueno, pues ya verás en la facultad... te vas a poner la botas. Me acuerdo de que mis amigos de Teleco venían a la cafetería de Derecho a conocer chicas porque en Teleco no había ni una sola tía y los tíos que había eran todos feos.

El xiquet va somriure.

- Además, -rematà el jutge- cuando crezcas te darás cuenta de que lo importante no es estar con alguien a quien quieras, sino con alguien que te quiera.

De pedra em vaig quedar.

7 comentaris:

SM ha dit...

Brillant, aquest jutge. Si tots fossin així de savis la justícia seria una altra cosa.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

El millor és que no arriba als 35 anys: li queden molt casos per resoldre.

:)

Clidice ha dit...

L'última frase m'ha deixat de pasta picada! I no li vas demanar un autògraf al jutge? Jo ho hagués fet :O

Monique LaMer ha dit...

caram,aixó és justícia, presenta´m eixe jutge. :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Estimada Clídice... el senyor jutge em signa cada providència i cada interlocutòria... podria forrar-me una carpeta amb els seus autògrafs ;)

Este jutge Monique ja està pillat: és meu. :P

Anònim ha dit...

La meitat dels Teleco de tarongers anava a Dret a lligar, ... i l'altra lligaven entre ells, perque done fe que eren tela de lletjos, frikis i coents (excepte bones i poques excepcions). Existeix un mon marica al politècnic que no és artista, arquitecta o dissenyadora ... i que dona por!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolgut 'Anònim': sí que hi ha havia algun teleco follable... ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails