dimarts, 7 de juny de 2011

Citar els clàssics



El segon cas que em tocà la passada guàrdia fou de violència de gènere, però dels de mentida. Davant l'absència d'un fiscal que no es dignà a fer acte de presència, em tocà fer d'acusació, ja que la meua clienta era la suposada víctima i vaig encetar l'interrogatori:

- Anem a vore, podria explicar-nos què passà ahir? -vaig preguntar amb desgana.
- Voràs -començà el relat l'acusat, un xic del poble que coneixia de vista- vaig arribar a casa d'estar tot el matí arreplegant quereguilles al camp i vaig posar els peus a remull en una safa amb aigua perquè tinc una ferida infectada, mentre ella acabava de fer el dinar.
- Continue, per favor. I faça el favor de centrar el discurs.
- Total, que ella sol beure quan està a casa, i eixe matí se l'havia passat bevent, i començà a insultar-me i a dir-me que era un guarro perquè la boca em fa olor, però és perquè tinc els queixals podrits... Mira!

I va obrir la boca per mostrar a la jutgessa el lamentable estat de la seua dentadura, fet que obligà tots els presents a deixar de respirar durant uns segons.

- Per favor... continue.
- Sí, clar... jo li vaig dir que em deixara en pau, però ella continuà insultant-me i em va dir que era subnormal... total, perquè mon pare i ma mare són cosins germans, com si això tinguera alguna cosa a vore...
- Redéu... I què més?
- En això, ella es posà tota loca i començà a trencar tot el que trobava al seu pas: els plats, les meues ulleres, totes les figuretes de porcellana que tenia per casa...
- I què feu vosté?
- Jo? Em vaig alçar i li vaig tirar l'aigua de la safa pel cap.
- Por favor... -es lamentà la seua advocada mentre feia una ganyota de fàstic.
- La safa on tenia els peus infectats a remull?
- És el primer que tenia a mà...
- No faré més preguntes, senyoria.
- Mejor así, letrado... ahora mismo tenemos más información de la necesaria.

La jutgessa va eixir de la sala a valorar la conveniència o no de dictar una ordre de protecció a favor de la víctima i em vaig quedar amb l'agressor i la seua advocada.

- Després d'esta història tan freak em sap greu haver d'acusar-te... però és que estic obligat.
- No patisques, home. Tu fes el que hages de fer...
- El que no entenc és que fas amb esta xica.. vull dir, són ganes de complicar-vos la vida, no?
- Ja ho sé...però és que som com “Romero i Julieta”, saps?

La cita de la suposada obra de Shakespeare em deixà mort.

- “Romero i Julieta”? Estàs de conya?
- Bé, o “Julieta i Romero”, com es diga...

Durant un segon vaig valorar la possibilitat de corregir el suposat agressor, però vaig descartar la idea:

- Sí, clar: “Julieta i Romero” està molt millor.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"Davant l'absència d'un fiscal que no es dignà a fer acte de presència"
En efecte, algú que és absent és perquè no fa acte de presència. Només faltaria que tingués el do de l'ubicuïtat com de Cospedal.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

El que volia dir és que el fiscal era absent, tot i que la seua presència era preceptiva :)

Talment com la Cospedal ;)

Clidice ha dit...

ai mareeeeeee, necessites secretària? pago per ser-ne!!!! :)

matilde urbach ha dit...

Oitant com sí, molt millor Julieta i Romero. Coi de Xècspir.

Rabosa platejada ha dit...

Per favor, quina manera de riure ....
Rasoir, hauries d´atrevir-te a esciure guions per series, pelis, teatre o qualsevol "dramatúrgia", Amb unes línies he visualitzat la escena del jutjat ... i la bona, la de la casa del "agressor"
M´has arreglat el mati
Thanks

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails