dimarts, 1 de febrer de 2011

Un mos personal


Fa molt mesos, durant una guàrdia, em vaig assabentar que la Conilleria de Sanitat distribueix entre els centres de salut un formulari per al cas que algú haja de ser assistit per la mossegada d'un animal. Este full, que ha de ser emplenat pel personal sanitari i que només té una finalitat estadística, inclou informació com ara la identificació de la persona mossegada, les característiques de la lesió, si el pacient necessita vacunes o l'espècie de l'animal mossegaire: si és un gat, un gos, un rosegador o una rata penada.

El problema, però, és que en el cas que ens ocupa l'animal mossegador pertanyia a una altra espècie, un exemplar mascle poc evolucionat d'homo sapiens, i que la víctima de la mossegada havia estat la seua parella, un femella de la mateixa espècie de només 20 anys. Es tractava, per tant, d'un cas de violència de gènere i el mos constituïa l'anècdota d'una relació que, segons el testimoni de la víctima, estava basada en la violència física i la por.

Demà dimecres tenim el judici i la víctima, que té una memòria molt curta, em va telefonar dilluns per dir-me que vol retirar la denúncia i que no vol que li passe res al seu agressor, i en concret que no ingresse en presó, ja que compta amb antecedents penals i una condemna per lesions el faria entrar-hi irremeiablement.

Vaig provar a explicar-li que la seua denúncia havia donat lloc a un procediment en el qual advocats, procuradors, fiscals, agents de la policia, funcionaris i jutges havien treballat durant molts mesos (i sense que a ella li costara un euro) per garantir la seua seguretat i perquè s'aplicara la llei i que ara no resultava tan fàcil (i molt menys presentable) retirar la denúncia, ja que, donada la seua condició de dona maltractada, el fiscal podia acusar l'agressor fins i tot si ella no volia fer-ho.

- Pero es que yo no soy una mujer maltratada -protestà abans de sentenciar: porque a mí no me pegó, sólo me mordió.

I davant d'això només vaig poder apuntar:

- Ya... ¿pero te das cuenta de que és lógico que la mayoría considere que un mordisco es una agresión y que se lo tomen como algo personal?
- Sí, eso sí...
- Pues ya está.


2 comentaris:

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

Hi ha coses que mai podré entendre i molt menys comprendre.

Clidice ha dit...

Hi ha coses difícils d'explicar, però com què n'he vist de pitjors ... ja m'ho crec tot.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails