dijous, 7 de gener del 2010

Una nit abstèmia

La nit de Reis no vaig voler tastar l'alcohol, tret d'un parell de glopets de vi durant el sopar que vaig celebrar en companyia dels amics, ja que imbuït per un ànim constructiu, i per culpa de l'esgotament que arrossegava des del cap de setmana llarg de cap d'any, vaig optar per provar a passar una nit sense lliurar-me a l'habitual i rutinari procés d'intoxicació que m'acompanya cada cop que pose un peu al carrer.

He de reconéixer, també, que sentia una curiositat insana per comprovar si és veritat allò que diuen els amargats: que no cal beure per passar-ho bé.

Que es tractava, tot plegat, d'una missió gairebé impossible, n'era més que conscient, de forma que per evitar caure en la temptació de l'abús de la destil·lació espirituosa, vaig optar per agafar el cotxe.

Òbric parèntesi. Sé que és trist haver d'agafar el cotxe per assegurar-me que no tastaré l'alcohol en tota la nit però, què hi farem, la determinació volitiva mai ha estat el meu punt fort. Tanque parèntesi.

Així, mentre els meus amics demanaven un gintònic darrere un altre, jo em vaig dedicar a beure cocacola com un adolescent, i una estona després els efectes de les dues begudes es manifestaren clarament: mentre els meus amics es desinhibien i començaven a parlar d'una forma balbucejant i pastosa, jo em sentia cada cop més frenètic i taquicàrdic per culpa de la cafeïna i per un moment vaig tindre la sensació que en qualsevol moment el cor saltaria del meu pit a la taula.

He de reconéixer que, per descomptat, vaig trobar a faltar l'amargor del combinat de vodka, i que no tornaré a repetir l'experiència, però el fet d'haver-me mantingut sobri durant tota una nit em va permetre percebre clarament els efectes de l'alcohol sobre l'organisme humà: pèrdua d'habilitat i coordinació, evasió de la realitat, incapacitat per filar arguments, desconnexió neuronal... i si no fóra perquè a l'hora de pagar les consumicions vaig abonar menys de deu euros per quatre refrescos mentre els meus amics es van vore obligats a deixar sobre la barra unes quantes desenes d'euros seria incapaç de concretar un avantatge de la maleïda abstèmia.

Amb una n'he tingut prou.

2 comentaris:

David ha dit...

Este sí que és un tema interessant i que donaria molt que parlar...

(Jo en conec uns quants que podrien fer una tesi doctoral)

Josep Turiel ha dit...

Si és que és pitjor el remei que la malaltia.!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails