La dreta política i social té un clar avantatge respecte a l'esquerra: la senzillesa del seu discurs.
En efecte, mentre la dreta s'ha especialitzat a llançar eslògans d'una simplicitat que s'espanta, com ara que l'avortament és un assassinat, que els catalans es beuen l'aigua dels valencians, que Espanya és a punt de trencar-se per culpa de ZP i que les llengües espanyoles no-castellanes són una amenaça per a tots i sobretot per a aquelles que viuen a Torrelodones, l'esquerra continua encabotada a fer un discurs elaborat com si la societat fóra capaç d'atendre qualsevol cosa que no siga un partit de futbol o, pitjor encara, si un jugador s'ha trencat un turmell.
Així, per exemple, mentre a la última campanya electoral valenciana, el PP oferia als ciutadans circuits de Fórmula 1, Copes de d'Amèrica i més engendres de Calatrava, una part de l'esquerra política i social parlava de coses com la moratòria urbanística, sense tindre en compte que la societat valenciana es troba tan adormida que fins i tot ignora què significa la paraula 'moratòria' i que en cas d'aprovar-se ningú podria reformar la cuina de la caseta que té al camp on fa la paella el diumenge.
Per tot això, cal que l'esquerra adopte el seu discurs, que el faça més directe i que siga conscient que la societat està formada majorment per un exèrcit de persones sense criteri ni capacitat de teoritzar.
La dreta, en canvi, fa temps que ha aprés la lliçó i no tremola a l'hora d'oferir als ciutadans argumentacions tan poc elaborades que fins i tot els goril·les del Bioparc les donarien per bones.
En eixe sentit, estos últims dies hem assistit a dos exemples de com la dreta fa les coses (i de com després són reproduïdes de forma miserable pels altaveus de la caverna): a València un pare protestava perquè la seua filla havia de cursar una (una!) assignatura en valencià i aprofitava per denunciar la persecució lingüística que pateixen els castellanoparlants a la ciutat (¡mátame camión!), mentre a Madrid (Villa y Corte) la dreta relacionava una suposada agressió al periodista ultramuntà Hermann Tertsch amb unes conyes que van fer a El Intermedio quan el de cognom impronunciable digué 'Si yo pudiera matar a 15 o 20 miembros de Al Qaeda para liberar a nuestros compatriotas lo haría sin menor duda'. Tal qual.
En el primer cas, el diari El inMundo donava cobertura a la notícia (?) i en el segon, al programa de la inefable Curry Valenzuela els faltava un pèl per acusar Wyoming de ser el responsable directe de la suposada agressió.
Dos exemples perfectes doncs, de com la dreta fa les coses.
Òbric post scriptum. Personalment tinc dues teories al respecte, com no podia ser d'una altra forma: el pare valencià que protestava perquè la seua filla era perseguida a l'escola no és més que un pobre dimoni ressentit perquè no l'han triat de president de l'escala de veïns i perquè a la falla del barri ningú vol jugar al truc amb ell; i pel que fa a la suposada agressió a Tertsch no és més que una altra cosa que els efectes que una nit de farra (i de farla) pot causar. Pel que a mi respecta, poden deportar tots dos. Tanque post scriptum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada