Si el cap de setmana passat fou un atemptat a la decència i a la capacitat del meu cos per sintetitzar els litres d'alcohol que em vaig dedicar a ingerir sense cap mena de mesura, este cap de setmana ha estat justament el contrari ja que en companyia del xurret he passat uns dies a la platja, a la cerca de les turmentes i les pluges anunciades de la gota freda.
Un exemple del despropòsit general del cap de setmana passat tingué lloc a la Bounty, quan unes xiques em van cridar al mig de la pista “¡Martí! ¡Cuánto tiempo!” i no vaig estar capaç de reconéixer-les ni tan sols quan em van dir: “Chico, que somos del colegio”.
- ¿Del colegio? Perdonad, pero eso es imposible, porque mi colegio era sólo de chicos.
Es van mirar una mica espantades i una va apuntar amb condescendència:
- Del colegio de abogados, Martí, del colegio... de abogados y no el de la EGB.
Vaig fer memòria i, per provar a apanyar la situació, vaig afegir:
- Claaaaro, claro... pero estáis mucho más delgadas, ¿verdad?
Just quan les meues companyes es preguntaven si havia estat víctima de les drogues i havia llençat la meua vida per un precipici, aparegué el meu xurret amb un barret al cap i una copa en cada mà, em besà a la boca i saludà:
- Hola, soy el novio de Martí ¿qué tal?
Sorprenentment, al llarg de la setmana el fet d'haver insultat unes companyes en un estat gairebé comatós ha estat contrarestat per l'alegria etílica i el caràcter desimbolt del meu noviet, de forma que al llarg de la setmana no he rebut més que felicitacions.
- Oye, que me han dicho que tu novio es guapísimo -em digué una companya més que xafardera el dilluns per telèfon.
- Perdona, querida: pero es guapísimo... y encantador.
- Jo, qué envidia... -reconegué sense mirament la companya/advocada i no vaig poder fer una altra cosa que tirar-li en cara:
- Te entiendo, cielo, pero eso te pasa por haberte casado con otro abogado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada