Fa un grapat d'anys, el fill d'una ecs!consellera del PP, em confessava entre copes de whisky barat i ratlles d'una cocaïna excel·lent, que sa mare -zaplanista fervorosa- es referia al Cada-Dia-Menys-Honorable Francisco Camps amb l'apel·latiu de Forrest Camps.
Molts anys després d'aquella conversa no he pogut evitar pensar en el meu amic -i en sa mare- quan he escoltat que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha imputat el nostre President, i els he imaginat celebrant-ho amb una botella de xampany de dos-cents euros, d'aquelles que es reserven per a ocasions especials.
Però més que el futur polític (i penitenciari) de Camps, m'interessa saber què serà del número dos del PP valencià, Ricardito Costa.
Costa, que té una capacitat de gesticulació encara més forçada que la d'una nina inflable, és el màxim exponent de la misèria política valenciana i el seu gust per compaginar els rumors sobre la seua doble vida, una veu nasal insuportable i els accidents automobilístics amb vehicles que no podria pagar amb el sou de diputat l'han convertit en l'estrella principal del xou que es viu a diari a Les Corts.
Així, m'interessa més, com deia, saber què serà de Ricardito que no pas de Forrest Camps, el qual sembla més cremat que l'oli d'una xurreria, perquè no puc contenir l'erecció que em provoca imaginar-me Costa al corredor de qualsevol centre penitenciari, mirant de reüll la resta d'interns mentre s'assegura que no porta despassats els cordons dels nàutics.
Impagable.
2 comentaris:
Avui has estat brillant, Rasoir. L´últim paràgraf m´ha enstusiasmat. Gràcies per fer-me somriure qüasi diariament, malgrat la realitat tan depriment que de vegades ens comentes , com avui
Gràcies, Rabosa: he de confessar que Ricardito em posa una mica burro,
;)
Publica un comentari a l'entrada