dilluns, 19 de gener del 2009

Flac

Dimarts comentava amb un amic mentre dinàvem què esperava del cap de setmana i li ho vaig resumir en una frase: Tinc ganes que arribe dilluns i encara estar cansat, i haver-me deixat pel camí moltes neurones i una quantitat indecent d’euros en vodka.

Este plantejament tan autodestructiu es concretà amb un sopar molt ben acompanyat la nit de divendres i que acabà per deixar ma casa sense gairebé cap plat i, sobretot, cap got net i amb una festa el dissabte que s’allargà fins les primeres hores de sol del diumenge.

Dissabte estava convidat a la inauguració del pis d’un amic i el perfil del convidat mitjà era el d’un gai insultantment modern i amb menys de 40 quilos de massa corporal.

Així, durant la primera part de la nit vaig veure com a dintre meu creixia un sentiment d’animadversió, ja que em sentia desfasat per no portar res de roba de la talla XS o comprada directament a Prenatal o a la secció infantil de Zara, al mateix temps que em preguntava si era biològicament possible que una persona amb metre huitanta d’alçada poguera sobreviure amb menys de 50 quilos de pes.

Tots estos complexes i enveja insana els vaig deixar enrere amb la quarta copa de vi, i quan vaig arribar al vodka ja tot em tenia prou igual.

Però hui encara estic cansat.



4 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Enveja... cada volta que un home s'admira de la meua voluptuositat (manera bonica de dir-li a una entraeta en carns) jo pense en ma mare i els quaranta-cinc kilos ... mmmmmmm. Però els homes no m'agraden massa prims. Fins fa poc sí, i bé, encara hi ha algun que me torna loqueta, aixina escanyaets del tot, com acabats d'eixir d'un camp de concentració... mmmmm però només si són més o menys joves, o siga que no passen dels trenta i pocs. A partir dels 34-35 m'agrada que tinguen xixa.

rogerbcn ha dit...

....precisament tu sobrepes no en tens...

p.d:no em diguis que ve a barcelona el de albacete!!!! estaria bé conèixer-lo encara que es trenqués el encanteri que té internet, si li apeteix digues-li que el divendres segons a l'hora que arribi seria un bon dia.
Viva albacete!

Allau ha dit...

Xiquets, no us entenc, a mi m'agrada arribar al dilluns descansadet (digueu-me romàntica).

Allau ha dit...

Insisteixo que tens els horaris a tres quarts de quinze: fa tres hores que som al vint de gener i el teu cronopi particular encara mostra el dia anterior.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails